Setmanes culturals... A o B?

Ja fa un parell d'anys , a l'editorial del divertits-12  (juny 2009), ens preguntàvem si era possible que l'escola es pogués anar alliberant dels servilismes conceptuals en relació als horaris i  expressàvem  l’interès d'anar avançant cap a models organitzativament flexibles:

^{” s’ha d’anar avançant cap a una escola per projectes pedagògics inter-relacionats que ajudin a superar l'actual concepció fragmentitzada en favor d’una concepció globalista a la qual el grup tribu escolar avanci dissolent  horaris, relacionant a professors de diferents  àmbits, creant fluxos  inter-edats,  transcendint  parets...  Avanci , en definitiva, cap a una escola de temps naturals!”}

En aquesta línia de pensament, ara que fa just uns dies de la clausura de la darrera setmana cultural d’Es Liceu  dedicada al XXX aniversari, volem utilitzar aquest  espai per invitar a la reflexió  sobre  la vigència de l’interès  de les setmanes culturals.   I és que són precisament les “setmanes culturals”, que es varen posar en marxa  a l'inici de l'actual període democràtic, les experiències  pedagògiques que d'una forma més clara i decidida han desenvolupat aquest objectiu. I, com no podia ser d'una altra manera, durant les tres dècades de vida d'Es Liceu hem vist l'expressió de diferents models: des d'aquells que es sustentaven bàsicament en tallers relacionats amb els “diferents perfils” dels professors i professores del claustre, fins a les setmanes culturals centrades en “temàtiques-conductores”;  sense oblidar-nos d'aquelles que han apuntat  (voluntària o involuntàriament)  cap a un perfil mixt.

_{^{( Continua a l'editorial )}}