Editorial

 

 

 

 "Perquè la setmana cultural tingui un futur interessant  serà precís afinar el pensament col·lectiu... I no ho oblidem, els jardiners docents som tots i totes els membres de la comunitat escolar Es Liceu"

  

Ja fa un parell d'anys , a l'editorial del divertits-12  (juny 2009), ens preguntàvem si era possible que l'escola es pogués anar alliberant dels servilismes conceptuals en relació als horaris i *expressàvem  l’interès d'anar avançant cap a models organitzativament flexibles:

” s’ha d’anar avançant cap a una escola per projectes pedagògics inter-relacionats que ajudin a superar l'actual concepció fragmentitzada en favor d’una concepció globalista a la qual el grup tribu escolar avanci dissolent  horaris, relacionant a professors de diferents  àmbits, creant fluxos  inter-edats,  transcendint  parets...  Avanci , en definitiva, cap a una escola de temps naturals!”


En aquesta línia de pensament, ara que fa just uns dies de la clausura de la darrera setmana cultural d’Es Liceu  dedicada al XXX aniversari, volem utilitzar aquest  espai per invitar a la reflexió  sobre  la vigència de l’interès  de les setmanes culturals.   I és que són precisament les “setmanes culturals”, que es varen posar en marxa  a l'inici de l'actual període democràtic, les experiències  pedagògiques que d'una forma més clara i decidida han desenvolupat aquest objectiu. I, com no podia ser d'una altra manera, durant les tres dècades de vida d'Es Liceu hem vist l'expressió de diferents models: des d'aquells que se sustentaven *bàsicament en tallers relacionats amb els “diferents perfils” dels professors i professores del claustre,  fins a les setmanes culturals centrades en “temàtiques-conductores”;  sense oblidar-nos d'aquelles que han apuntat  (voluntària o involuntàriament)  cap a un perfil mixt.

Però el temps, flexible o inflexible, passa...  I com qualsevol organisme d'aquesta vida,  les setmanes culturals han anat deixant els seus fruits,  però també les seves arrels i branques seques...  Així el jardiner docent haurà d'intervenir de tant en tant perquè l'objectiu  no es perdi en simples inèrcies.


Per això,  al cap dels anys, es fa necessària la reflexió .  Perquè la setmana cultural tingui un futur interessant  serà precís afinar el pensament col·lectiu... I no ho oblidem, els jardiners docents som tots i totes els membres de la comunitat escolar Es Liceu.
  ¿Per què es canvien les dates de pasqua?

Richie va preguntar un bon dia ¿Per què es canvien les dates de pasqua? I ningú va respondre... Així que el professor li va dir “saps què, Richie...? crec que el millor serà que cerquis a la xarxa... I aquí està el resultat de la seva investigació:

Font: www.lanacion.com.ar/

Tots, alguna vegada, s'han fet la mateixa pregunta. En rigor, és un interrogant que es repeteix cada any. I encara que la majoria està al corrent de la mobilitat d'aquest festeig, molts desconeixen el motiu. Primera dada: la data en qüestió varia entre el 22 de març i el 25 d'abril, ja que té lloc el diumenge següent a la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera de l'hemisferi nord (tardor al Sud).  Però per què la celebració de la Pasqua varia? Abans que res, cal tenir en compte que la Setmana Santa es regeix per l'any litúrgic que, per tradició, s'ajusta al cicle lunar-que té mesos de 28 dies-i no a l'any solar, amb alguns dies més de diferència. En aquest sentit, el pare Guillem Marcó, director de la Pastoral Universitària, recorda que, originàriament, la Pasqua té un origen jueu.

 

 "Primitivament, es tractava d'una festivitat agrària que se celebrava quan es produïa la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera. Després se li van sumar altres esdeveniments històrics, com l'alliberament del poble jueu dels egipcis. "Amb el calendari hebreu, un almanac lunisolar i pel qual es regeixen totes les festivitats jueves, aquestes diferències entre els cicles no existeixen. Es tracta d'un calendari que es basa tant en el cicle que realitza la Terra al voltant del Sol, com el que descriu la Lluna al voltant de la Terra, fundat en un complex algoritme que permet predir les dates exactes de lluna nova, així com les diferents estacions de l'any mitjançant càlculs matemàtics i astronòmics”.

 

 "El Pésaj se celebra sempre el dia 14 del primer mes jueu, anomenat mes de Nissan", explica Marcó, que sol correspondre's amb algun dia de març o abril del calendari gregorià, utilitzat en el món occidental.

En els seus inicis, els primers cristians celebraven la Pasqua de resurrecció en coincidència amb el Pésaj. Però, des del Concili de Nicea, l'any 325, els cristians-després de llargs estudis i algunes dissidències entre els experts astronòmics van decidir separar la data d'aquesta celebració i van fixar les condicions següents: ja no seria el 14 de Nissan, com els jueus, sinó un diumenge. Aquest diumenge, a més, hauria de ser el següent al pleniluni pasqual (la primera lluna plena boreal). La lluna pasqual és aquella, el pleniluni té lloc en l'equinocci de primavera de l'hemisferi nord o immediatament després. Aquest equinocci es produeix el 21 de març.

 

Calendari

Sempre que arriba a les mans un almanac d'un nou any, el primer que molta gent fa és fixar-se "com cauen els festius". I la Pasqua és la primera data que sol buscar, no només perquè canvia cada any, sinó també perquè és una oportunitat per escapar-se i gaudir d'unes minivacances. A continuació, els dies en què començarà Setmana Santa en els propers anys;

  • 2012: 8 d'abril.
  • 2013: 31 de març