Chimamanda Adichie: El perill d'una sola història

Les nostres vides, les nostres cultures, estan fetes de moltes històries interrelacionades. La novel·lista Chimamanda Adichie explica com va trobar la seva veu cultural autèntica i adverteix que si només escoltem una història sobre una persona o un país, correm el risc de caure en una incomprensió greu 

(Si no pots veure els subtítols, hauràs de clicar sobre el botó “*share” i després en “*enable *subtitles” hauràs de triar “*spanish”)

 

Recomanam:

  

 

Sinopsi

(contraportada)

Cap a on va el món? contempla, sota un nou prisma, les relacions entre el passat, el present i el futur, preguntant-se cap a on anem, què significa aquesta crisi i quin paper exerceixen, de tenir algun, les velles ideologies davant els reptes del segle XXI.

Així, diu Morin: “Cadascun dels nostres organismes és una república de trenta bilions de cèl·lules. Per què no es pot organitzar una federació d'alguns centenars de nacions i de 3 a 6 bilions d'homo sapiens? Això no només és alguna cosa raonable, sinó que és vital que comencem a plantejar-nos-ho.”

https://ca.wiki/Edgar_Morin

  

 

El perill d’una sola història

Font:

 https://elmuseudelainnocencia.wordpress.com/category/videos-internet/

Autor: gerardperis@gmail.com

Com qui no vol la cosa, al final del mail va afegir “ah, si tens 18 minuts 49 segons lliures. A veure si t’agrada”. I efectivament, em va agradar.

El que em va enviar la Maria era un enllaç a un vídeo de la, fins aquell moment desconeguda, escriptora nigeriana Chimamanda Adichie, una jove novel·lista que d’un temps ençà està assolint un notable èxit amb les seves dues novel·les i el seu recull de relats breus. El vídeo consisteix en una breu xerrada de gairebé vint minuts emmarcada en les TED Talks, les xerrades d’una coneguda entitat les sigles de la qual responen a “Technology, Entertainment, Design”. Aquesta institució es dedica, de diferents maneres, a “promoure idees que mereixen la pena ser difoses”, i una d’elles són aquestes conferències en les que es dóna la paraula a innovadors, intel·lectuals i altres personalitats que vulguin difondre les seves idees per tal d’esdevenir inspiradores per la societat en general. I en el cas d’Adichie, inspiradores ho són sens dubte.

 

 

Chimamanda Adichie, amb el seu parlar dolç i continu, sense grans concessions al públic ni a l’espectador, desenvolupa la seva teoria sobre el perill d’una sola història, que es produeix quan socialment només rebem i veiem una concepció monolítica sobre una diversitat massa fèrtil com per reduir-la a un relat unificador. Amb la dolçor pròpia d’una escriptora, i amb les armes naturals dels qui es defensen amb la paraula, Adichie opina que amb l’empatia que genera la coneixença, amb el simple i natural procés de posar cara, nom, sentiments i vivències a les explicacions simplificadores ens cauria la bena als ulls que ens impedeix veure “l’altre” en tota la seva diversitat, riquesa, complexitat i, com no, diferència. No és, en absolut, ni la primera ni la darrera veu que s’alça amb un discurs similar, però no per això ha de ser menystinguda. A vegades necessitem que ens repeteixin veritats i gairebé obvietats justament perquè tendim a oblidar-les repetidament. Com diu la Maria, si tens 18 minuts 49 segons lliures. A veure si t’agrada.